![\"intel·ligència](\"https:\/\/asimatge.com\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/inteligencia-artificial-cerebro-digital-1024x768-1.png\")
<\/figure>\n\nAquest article neix d’una xerrada a la qual ahir vaig tenir la sort d’assistir a la Fundaci\u00f3 T\u00e0pies, a Barcelona, sobre les oportunitats que ens porta la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. Un espai en el qual diferents experts van compartir les seves perspectives sobre com la IA pot ser una eina poderosa, per\u00f2 tamb\u00e9 un desafiament per a tots nosaltres. <\/p>\n\n
La IA ja \u00e9s aqu\u00ed, i ara qu\u00e8?<\/strong> I \u00e9s que la IA \u00e9s molt m\u00e9s que tecnologia. \u00c9s un tema que involucra emocions, creativitat i, sobretot, decisions humanes. Aix\u00ed que en aquest article, vull compartir-te el que vaig aprendre, el que em va fer pensar i com podem usar aquesta eina de la manera m\u00e9s efectiva per no perdre’ns en el cam\u00ed. <\/p>\n\n La taula rodona va comen\u00e7ar amb una presentaci\u00f3 a c\u00e0rrec de Jon Ander Beracochea, Chief Scientist de BBVA, que va servir com a marc per entendre fins a quin punt ha evolucionat la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial en els \u00faltims anys. Des del 2019, l’avan\u00e7 ha estat espectacular: mentre que els humans responen correctament al 34,5 % de les preguntes en determinats tests de raonament, el 2019 models com GPT assolien un 32,4 %. Avui, els models m\u00e9s recients responen correctament al 92,3 % d’aquestes mateixes preguntes. <\/strong>Cada vegada que es dissenya un test m\u00e9s complex, la m\u00e0quina no nom\u00e9s \u00e9s capa\u00e7 de resoldre’l, sin\u00f3 que ho fa amb una capacitat que iguala o supera la humana.<\/p>\n\n Beracochea va explicar a m\u00e9s que la clau d’aquesta evoluci\u00f3 no radica \u00fanicament en la mida del model o la quantitat de dades (el que es coneix com les Lleis d’Escalatge, que prediuen millores en rendiment a mesura que s’incrementen par\u00e0metres, dades i pot\u00e8ncia de c\u00e0lcul), sin\u00f3 tamb\u00e9 en com interactuem amb el model. Per exemple, introduir instruccions com \u00abraona\u00bb o \u00abresol pas a pas\u00bb en els prompts (les ordres que donem a la IA) millora notablement la qualitat de les respostes. Aquest fenomen \u00e9s similar al comportament hum\u00e0: quan se’ns anima a reflexionar o descompondre un problema, tamb\u00e9 solem donar millors respostes. <\/p>\n\n La conclusi\u00f3 de Beracochea va ser clara: \u00abVal la pena continuar\u00bb. Continuar de prop els avan\u00e7os, els benchmarks, les aplicacions reals i, sobretot, experimentar amb aquestes eines en el nostre propi dia a dia per entendre el seu verdader potencial. <\/p>\n\n La xerrada a la Fundaci\u00f3 T\u00e0pies ens va deixar clar alguna cosa molt important: la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial no \u00e9s un tema que nom\u00e9s interessi als experts en tecnologia. \u00c9s un tema que involucra a tothom, des dels empresaris fins als artistes, des dels psic\u00f2legs fins als cuiners. I, el m\u00e9s rellevant, cadascun d’ells t\u00e9 una visi\u00f3 \u00fanica sobre com la IA impacta en el seu dia a dia. <\/p>\n\n A la taula rodona, compt\u00e0vem amb ponents de la talla de Laura Rojas Marcos, doctora en psicologia cl\u00ednica, fins a Joan Roca, xef del fam\u00f3s Celler de Can Roca. La combinaci\u00f3 d’experts en diferents camps ens va permetre veure com la IA no nom\u00e9s afecta la tecnologia, sin\u00f3 tamb\u00e9 el nostre benestar, creativitat i desenvolupament hum\u00e0. <\/p>\n\n \u00abLa intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial ens genera una incomoditat natural. Ens provoca incertesa, sobretot perqu\u00e8 \u00e9s una tecnologia que estem aprenent a manejar.\u00bb<\/em> <\/p>\nLAURA ROJAS MARCOS<\/cite><\/blockquote>\n\n Laura Rojas Marcos va destacar alguna cosa fonamental: la IA ens genera una incomoditat natural. Ens provoca incertesa, sobretot perqu\u00e8 \u00e9s una tecnologia que estem aprenent a manejar. Per\u00f2 en realitat, aquesta incomoditat \u00e9s el primer pas per al canvi, alguna cosa que tots, com a \u00e9ssers humans, estem gen\u00e8ticament preparats per afrontar. La intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial \u00e9s aqu\u00ed per ajudar-nos, per\u00f2 dep\u00e8n de nosaltres com la utilitzem. I aquesta \u00e9s una de les claus: l’eina ha de complementar-nos, no reempla\u00e7ar-nos. <\/p>\n\n Joan Roca va compartir una visi\u00f3 profundament humana i emocional sobre el paper de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial a la cuina. Va subratllar que \u00abel nostre restaurant \u00e9s un espai de felicitat\u00bb, i que els qui es dediquen a la gastronomia tenen el privilegi de treballar per fer feli\u00e7os els altres. En un context de transformaci\u00f3 constant, va recon\u00e8ixer que la IA pot generar escepticisme en un primer moment, per\u00f2 que un cop es comen\u00e7a a utilitzar, es revela com una eina extraordin\u00e0riament \u00fatil. <\/p>\n\n Va explicar com a la seva cuina empren la IA per explorar, per exemple, la correspond\u00e8ncia molecular entre ingredients, i argumentar cient\u00edficament per qu\u00e8 certes combinacions, com roses i litxis, poden funcionar. Tot i aix\u00f2, va remarcar que la IA no pot reempla\u00e7ar l’experi\u00e8ncia sensorial, ni el proc\u00e9s emocional de creaci\u00f3, prova i perfeccionament dels plats. \u00abCuinar, en ess\u00e8ncia, encara no es pot crear amb intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial\u00bb, va dir, subratllant la import\u00e0ncia de preservar el component emocional a la cuina i el paper insustitu\u00efble del xef. <\/p>\n\n \u00ab\u00c9s important no perdre el sector primari i que la gent que treballa al camp ho pugui fer amb dignitat. Sin\u00f3 ser\u00e0 dif\u00edcil mantenir la salut del planeta i de les persones independentment dels avan\u00e7os de la IA.\u00bb<\/p>\nJOAN ROCA<\/cite><\/blockquote>\n\n Va tancar la seva intervenci\u00f3 amb una reflexi\u00f3 clau: \u00e9s fonamental no perdre de vista el valor del sector primari. \u00abLes persones que treballen la terra han de poder fer-ho amb dignitat\u00bb, va afirmar. Perqu\u00e8, m\u00e9s enll\u00e0 dels avan\u00e7os tecnol\u00f2gics, sense una agricultura i ramaderia sostenibles i humanes, \u00abser\u00e0 molt dif\u00edcil preservar la salut del planeta i dels qui l’habitem\u00bb. <\/p>\n\n Va ser aleshores quan es va sumar una visi\u00f3 diferent que va ampliar encara m\u00e9s l’enfocament de la conversa. Xavier Llinares, director de Banca Comercial de BBVA a Espanya, va compartir l’experi\u00e8ncia de la seva empresa amb la IA. A BBVA, la integraci\u00f3 de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial en els seus processos ha perm\u00e8s una millora significativa en l’efici\u00e8ncia. Les operacions que abans requerien diverses hores de treball manual, ara es fan en minuts gr\u00e0cies a l’automatitzaci\u00f3. Per\u00f2 el que \u00e9s interessant aqu\u00ed no \u00e9s nom\u00e9s el temps guanyat, sin\u00f3 el que es pot fer amb aquest temps extra. <\/p>\n\n Igual que Joan Roca, Xavier Llinares va subratllar que la IA mai reempla\u00e7ar\u00e0 el toc hum\u00e0. Les interaccions amb clients, la confian\u00e7a en els serveis financers, i l’atenci\u00f3 personalitzada continuen sent crucials. La IA no pot substituir aquesta part emocional, aquesta connexi\u00f3 que nom\u00e9s un \u00e9sser hum\u00e0 pot generar. <\/p>\n\n \u00abEn lloc de despla\u00e7ar les persones, la IA les allibera de les tasques repetitives i els permet centrar-se en el que realment importa: la creativitat, la innovaci\u00f3 i la interacci\u00f3 amb el client.\u00bb<\/p>\nXAVIER LLINARES<\/cite><\/blockquote>\n\n \u00c9s com tenir un copilot que t’ajuda a gestionar les dades, a fer an\u00e0lisis, a trobar patrons. Per\u00f2 tu continues sent el pilot, el que decideix la direcci\u00f3 a prendre. I en aquest proc\u00e9s de decisi\u00f3, el valor hum\u00e0 no t\u00e9 substitut. <\/p>\n\n La idea d’alliberar temps per al que realment importa em va deixar pensant. En un m\u00f3n on estem tan sobrecarregats, la IA pot ser la nostra aliada per reconnectar amb l’essencial. Ja no es tracta de buscar eines que ho facin tot per nosaltres, sin\u00f3 de trobar les que ens ajudin a concentrar-nos en el que realment ens mou: les nostres passions, les nostres relacions i els nostres projectes m\u00e9s personals. <\/p>\n\n \u00c9s cert, la IA \u00e9s aqu\u00ed per ajudar-nos, per\u00f2 tamb\u00e9 porta amb si el repte de no perdre el m\u00e9s important: l’hum\u00e0. Com Laura Rojas Marcos va destacar a la xerrada, la por al canvi no \u00e9s nom\u00e9s por al desconegut, sin\u00f3 al que podem perdre. La por a ser reempla\u00e7ats per m\u00e0quines, a perdre l’ess\u00e8ncia del que ens fa humans. Per\u00f2, com ella mateixa va suggerir, el important \u00e9s afrontar aquesta por amb actitud d’innovaci\u00f3 i creativitat. <\/p>\n\n La por \u00e9s natural, per\u00f2 en lloc de paralitzar-nos, pot ser un senyal que estem preparats per adaptar-nos. \u00c9s un repte emocionant, perqu\u00e8 ens obliga a ser m\u00e9s conscients de com usem la tecnologia. La IA, quan es maneja de forma adequada, pot ser una eina que ens ajuda a ser m\u00e9s humans, a enfocar-nos en el que realment importa. <\/p>\n\n En un moment especialment revelador de la taula rodona, Joan Roca va ser preguntat sobre com traslladen a l’equip la import\u00e0ncia d’adaptar-se als canvis, especialment en un entorn tan exigent com el gastron\u00f2mic. <\/p>\n\n Va compartir que a El Celler de Can Roca compten amb un equip multidisciplinari que va molt m\u00e9s enll\u00e0 de cuiners i cambrers: postres \u2014com li agrada anomenar-se al seu germ\u00e0 Jordi\u2014, un bot\u00e0nic que recorre la zona del mediterrani, un bi\u00f2leg, i fins i tot una psic\u00f2loga, el rol de la qual \u00e9s cuidar el benestar tant de l’equip com dels comensals. Aix\u00f2 els permet recuperar receptaris antics i transformar-los en propostes contempor\u00e0nies, amb sensibilitat i coneixement. La intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial s’incorpora com a eina per fer m\u00e9s impactant l’experi\u00e8ncia \u2014per exemple, mitjan\u00e7ant unes ulleres que augmenten la percepci\u00f3 en tastar un bomb\u00f3 de cacau\u2014, per\u00f2 \u00e9s el factor hum\u00e0 el que continua marcant la difer\u00e8ncia. Roca va recordar que no hi ha animal m\u00e9s perill\u00f3s que una persona amb gana en un restaurant, al\u00b7ludint a la complexitat de gestionar les emocions dels clients. <\/p>\n\n Per aix\u00f2, con\u00e8ixer els ritmes culturals \u2014com el d’un comensal alemany que pot preferir un \u00e0pat lent i pausat, enfront del nerviosisme davant l’espera de molts espanyols\u2014 tamb\u00e9 forma part del treball emocional del restaurant. \u00abNosaltres passem per les taules quan han acabat. Sortim perqu\u00e8 estem segurs que el que fem est\u00e0 b\u00e9. Si no, no sortir\u00edem\u00bb, va afirmar amb la humilitat i la convicci\u00f3 de qui ent\u00e9n que l’experi\u00e8ncia gastron\u00f2mica comen\u00e7a a la cuina, per\u00f2 es completa en la relaci\u00f3 amb les persones. <\/p>\n\n Un dels punts m\u00e9s potents de la xerrada va ser la reflexi\u00f3 d’Oriol Alba, Secretari General de la CECOT, sobre com la innovaci\u00f3 no ve nom\u00e9s de les m\u00e0quines, sin\u00f3 de la nostra actitud davant d’elles. La clau per adaptar-nos a l’era de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial no est\u00e0 en ser passius ni resistir-nos al canvi, sin\u00f3 en trobar les persones dins de les nostres empreses que puguin ser els agents d’aquest canvi. <\/p>\n\n \u00abLa innovaci\u00f3 neix de l’actitud i la productivitat; no apareix si et quedes assegut esperant. Cal identificar quin \u00e9s el cor del teu negoci, detectar aquestes persones dins de l’equip que poden impulsar el canvi, alliberar-los temps i plantejar-los reptes: que busquin, que investiguin en el seu sector. I, per descomptat, apostar per la formaci\u00f3 cont\u00ednua, perqu\u00e8 el que aprenem avui pot quedar obsolet dem\u00e0.\u00bb Aquest punt \u00e9s clau perqu\u00e8, tot i que la tecnologia pot millorar molts aspectes de les nostres vides i treballs, si no tenim una actitud proactiva i disposada a l’aprenentatge constant, podem quedar-nos enrere. En lloc de ser un obstacle, la IA pot ser la porta cap a un futur m\u00e9s eficient, m\u00e9s creatiu i, sobretot, m\u00e9s hum\u00e0. <\/p>\n\n En acabar la xerrada a la Fundaci\u00f3 T\u00e0pies, ens vam quedar amb una reflexi\u00f3 profunda: la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial no \u00e9s aqu\u00ed per reempla\u00e7ar-nos, sin\u00f3 per ajudar-nos a fer el que millor sabem fer com a \u00e9ssers humans: crear, connectar i aportar valor. La IA \u00e9s nom\u00e9s una eina, per\u00f2 el veritable poder rau en nosaltres: en la nostra capacitat d’adaptar-nos, d’aprendre, d’innovar. <\/p>\n\n La clau est\u00e0 en usar la IA de manera \u00e8tica i reflexiva. Necessitem aprendre a usar-la de forma que ens benefici\u00ef com a individus i com a societat, sense perdre de vista el que realment ens fa humans. La tecnologia est\u00e0 avan\u00e7ant a passos agegantats, i nosaltres hem de seguir el ritme amb actitud d’adaptaci\u00f3 i creativitat. <\/p>\n\n En aquest context, les oportunitats que s’obren davant nostre s\u00f3n infinites. En lloc de t\u00e9mer-la, hem d’abra\u00e7ar la IA com un aliat que ens ajuda a crear un futur m\u00e9s eficient, m\u00e9s creatiu i, sobretot, m\u00e9s hum\u00e0. <\/p>\n\n Em quedo amb una idea clara despr\u00e9s d’aquesta xerrada: la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial \u00e9s una eina poderosa que ha arribat per simplificar-nos la vida, especialment en un moment en qu\u00e8 estem dedicant molt del nostre temps a tasques repetitives i a la gesti\u00f3 d’informaci\u00f3. Per\u00f2 vull remarcar alguna cosa important: la IA no reempla\u00e7a la creativitat ni la intu\u00efci\u00f3 humana, aquestes s\u00f3n qualitats que continuen sent essencials i que la IA mai podr\u00e0 replicar. <\/p>\n\n El que la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial ens ofereix \u00e9s temps: temps que podem usar per fer el que realment importa, per centrar-nos en el que ens apassiona i ens fa \u00fanics. \u00c9s un impuls perqu\u00e8 puguem dedicar-nos al que de veritat marca la difer\u00e8ncia, mentre deixem que la IA s’encarregui d’aquestes tasques m\u00e9s repetitives o que requereixen una gran quantitat de temps. <\/p>\n\n I, \u00e9s clar, \u00e9s important afegir que aquest article ha estat creat amb l’ajuda de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial \ud83d\ude42, per\u00f2 tamb\u00e9 amb els meus apunts i reflexions personals que van sorgir durant la xerrada a la Fundaci\u00f3 T\u00e0pies. La IA no ho fa tot per si sola, \u00e9s una eina que potencia les nostres idees i les posa en acci\u00f3, per\u00f2 la humanitat i l’enfocament personal continuen sent els elements que marquen la difer\u00e8ncia. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Quan la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial es troba amb la humana Vivim envoltats de pantalles, notificacions i tecnologies que, moltes vegades, semblen actuar en nom nostre. La intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial va deixar de ser un concepte futurista per convertir-se en alguna cosa amb la qual convivim cada dia, ja sigui al nostre m\u00f2bil, a la feina o fins […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1613,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[17],"tags":[],"class_list":["post-1614","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-emprenedoria"],"yoast_head":"\nUna introducci\u00f3 al potencial exponencial de la IA<\/h2>\n\n
![\"bbva](\"https:\/\/asimatge.com\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/bbva-elperiodico-ia-2025-1024x768-1.jpg\")
<\/figure>\n\nEl poder de les perspectives: diversitat en l’era de la IA<\/h2>\n\n
![\"bbva](\"https:\/\/asimatge.com\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/bbva-elperiodico-inteligencia-artificial-2025-1024x768-1.jpg\")
<\/figure>\n\n\n
\n
La intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial no substitueix, potencia!<\/h2>\n\n
\n
![\"creativitat](\"https:\/\/asimatge.com\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/creatividad-digital-arte-tecnologico-2048x1285-1-1024x643.png\")
<\/figure>\n\nEl repte de no perdre l’hum\u00e0 en el cam\u00ed<\/h2>\n\n
Adaptar-se i cr\u00e9ixer: la clau est\u00e0 en l’actitud<\/h2>\n\n
\n
Un futur en qu\u00e8 la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i la humanitat coexisteixen<\/h2>\n\n
![\"interacció](\"https:\/\/asimatge.com\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/interaccion-humano-robot-tecnologia-1-2048x1536-1-1024x768.png\")
<\/figure>\n\nA nivell personal…<\/h2>\n\n