Quan la intel·ligència artificial es troba amb la humana
Vivim envoltats de pantalles, notificacions i tecnologies que, moltes vegades, semblen actuar en nom nostre. La intel·ligència artificial va deixar de ser un concepte futurista per convertir-se en alguna cosa amb la qual convivim cada dia, ja sigui al nostre mòbil, a la feina o fins i tot en les decisions més quotidianes.
El que abans només veíem en pel·lícules de ciència-ficció avui s’ha convertit en una realitat. Però, realment sabem com la intel·ligència artificial està canviant les nostres vides? Com està impactant en el que fem, en el que sentim, en la nostra manera de treballar?
Aquest article neix d’una xerrada a la qual ahir vaig tenir la sort d’assistir a la Fundació Tàpies, a Barcelona, sobre les oportunitats que ens porta la intel·ligència artificial. Un espai en el qual diferents experts van compartir les seves perspectives sobre com la IA pot ser una eina poderosa, però també un desafiament per a tots nosaltres.
La IA ja és aquí, i ara què? I és que la IA és molt més que tecnologia. És un tema que involucra emocions, creativitat i, sobretot, decisions humanes. Així que en aquest article, vull compartir-te el que vaig aprendre, el que em va fer pensar i com podem usar aquesta eina de la manera més efectiva per no perdre’ns en el camí.
Una introducció al potencial exponencial de la IA
La taula rodona va començar amb una presentació a càrrec de Jon Ander Beracochea, Chief Scientist de BBVA, que va servir com a marc per entendre fins a quin punt ha evolucionat la intel·ligència artificial en els últims anys. Des del 2019, l’avanç ha estat espectacular: mentre que els humans responen correctament al 34,5 % de les preguntes en determinats tests de raonament, el 2019 models com GPT assolien un 32,4 %. Avui, els models més recients responen correctament al 92,3 % d’aquestes mateixes preguntes. Cada vegada que es dissenya un test més complex, la màquina no només és capaç de resoldre’l, sinó que ho fa amb una capacitat que iguala o supera la humana.
Beracochea va explicar a més que la clau d’aquesta evolució no radica únicament en la mida del model o la quantitat de dades (el que es coneix com les Lleis d’Escalatge, que prediuen millores en rendiment a mesura que s’incrementen paràmetres, dades i potència de càlcul), sinó també en com interactuem amb el model. Per exemple, introduir instruccions com «raona» o «resol pas a pas» en els prompts (les ordres que donem a la IA) millora notablement la qualitat de les respostes. Aquest fenomen és similar al comportament humà: quan se’ns anima a reflexionar o descompondre un problema, també solem donar millors respostes.
La conclusió de Beracochea va ser clara: «Val la pena continuar». Continuar de prop els avanços, els benchmarks, les aplicacions reals i, sobretot, experimentar amb aquestes eines en el nostre propi dia a dia per entendre el seu verdader potencial.
El poder de les perspectives: diversitat en l’era de la IA
La xerrada a la Fundació Tàpies ens va deixar clar alguna cosa molt important: la intel·ligència artificial no és un tema que només interessi als experts en tecnologia. És un tema que involucra a tothom, des dels empresaris fins als artistes, des dels psicòlegs fins als cuiners. I, el més rellevant, cadascun d’ells té una visió única sobre com la IA impacta en el seu dia a dia.
A la taula rodona, comptàvem amb ponents de la talla de Laura Rojas Marcos, doctora en psicologia clínica, fins a Joan Roca, xef del famós Celler de Can Roca. La combinació d’experts en diferents camps ens va permetre veure com la IA no només afecta la tecnologia, sinó també el nostre benestar, creativitat i desenvolupament humà.
«La intel·ligència artificial ens genera una incomoditat natural. Ens provoca incertesa, sobretot perquè és una tecnologia que estem aprenent a manejar.»
LAURA ROJAS MARCOS
Laura Rojas Marcos va destacar alguna cosa fonamental: la IA ens genera una incomoditat natural. Ens provoca incertesa, sobretot perquè és una tecnologia que estem aprenent a manejar. Però en realitat, aquesta incomoditat és el primer pas per al canvi, alguna cosa que tots, com a éssers humans, estem genèticament preparats per afrontar. La intel·ligència artificial és aquí per ajudar-nos, però depèn de nosaltres com la utilitzem. I aquesta és una de les claus: l’eina ha de complementar-nos, no reemplaçar-nos.
Joan Roca va compartir una visió profundament humana i emocional sobre el paper de la intel·ligència artificial a la cuina. Va subratllar que «el nostre restaurant és un espai de felicitat», i que els qui es dediquen a la gastronomia tenen el privilegi de treballar per fer feliços els altres. En un context de transformació constant, va reconèixer que la IA pot generar escepticisme en un primer moment, però que un cop es comença a utilitzar, es revela com una eina extraordinàriament útil.
Va explicar com a la seva cuina empren la IA per explorar, per exemple, la correspondència molecular entre ingredients, i argumentar científicament per què certes combinacions, com roses i litxis, poden funcionar. Tot i això, va remarcar que la IA no pot reemplaçar l’experiència sensorial, ni el procés emocional de creació, prova i perfeccionament dels plats. «Cuinar, en essència, encara no es pot crear amb intel·ligència artificial», va dir, subratllant la importància de preservar el component emocional a la cuina i el paper insustituïble del xef.
«És important no perdre el sector primari i que la gent que treballa al camp ho pugui fer amb dignitat. Sinó serà difícil mantenir la salut del planeta i de les persones independentment dels avanços de la IA.»
JOAN ROCA
Va tancar la seva intervenció amb una reflexió clau: és fonamental no perdre de vista el valor del sector primari. «Les persones que treballen la terra han de poder fer-ho amb dignitat», va afirmar. Perquè, més enllà dels avanços tecnològics, sense una agricultura i ramaderia sostenibles i humanes, «serà molt difícil preservar la salut del planeta i dels qui l’habitem».
La intel·ligència artificial no substitueix, potencia!
Va ser aleshores quan es va sumar una visió diferent que va ampliar encara més l’enfocament de la conversa. Xavier Llinares, director de Banca Comercial de BBVA a Espanya, va compartir l’experiència de la seva empresa amb la IA. A BBVA, la integració de la intel·ligència artificial en els seus processos ha permès una millora significativa en l’eficiència. Les operacions que abans requerien diverses hores de treball manual, ara es fan en minuts gràcies a l’automatització. Però el que és interessant aquí no és només el temps guanyat, sinó el que es pot fer amb aquest temps extra.
Igual que Joan Roca, Xavier Llinares va subratllar que la IA mai reemplaçarà el toc humà. Les interaccions amb clients, la confiança en els serveis financers, i l’atenció personalitzada continuen sent crucials. La IA no pot substituir aquesta part emocional, aquesta connexió que només un ésser humà pot generar.
«En lloc de desplaçar les persones, la IA les allibera de les tasques repetitives i els permet centrar-se en el que realment importa: la creativitat, la innovació i la interacció amb el client.»
XAVIER LLINARES
És com tenir un copilot que t’ajuda a gestionar les dades, a fer anàlisis, a trobar patrons. Però tu continues sent el pilot, el que decideix la direcció a prendre. I en aquest procés de decisió, el valor humà no té substitut.
La idea d’alliberar temps per al que realment importa em va deixar pensant. En un món on estem tan sobrecarregats, la IA pot ser la nostra aliada per reconnectar amb l’essencial. Ja no es tracta de buscar eines que ho facin tot per nosaltres, sinó de trobar les que ens ajudin a concentrar-nos en el que realment ens mou: les nostres passions, les nostres relacions i els nostres projectes més personals.
El repte de no perdre l’humà en el camí
És cert, la IA és aquí per ajudar-nos, però també porta amb si el repte de no perdre el més important: l’humà. Com Laura Rojas Marcos va destacar a la xerrada, la por al canvi no és només por al desconegut, sinó al que podem perdre. La por a ser reemplaçats per màquines, a perdre l’essència del que ens fa humans. Però, com ella mateixa va suggerir, el important és afrontar aquesta por amb actitud d’innovació i creativitat.
La por és natural, però en lloc de paralitzar-nos, pot ser un senyal que estem preparats per adaptar-nos. És un repte emocionant, perquè ens obliga a ser més conscients de com usem la tecnologia. La IA, quan es maneja de forma adequada, pot ser una eina que ens ajuda a ser més humans, a enfocar-nos en el que realment importa.
En un moment especialment revelador de la taula rodona, Joan Roca va ser preguntat sobre com traslladen a l’equip la importància d’adaptar-se als canvis, especialment en un entorn tan exigent com el gastronòmic.
Va compartir que a El Celler de Can Roca compten amb un equip multidisciplinari que va molt més enllà de cuiners i cambrers: postres —com li agrada anomenar-se al seu germà Jordi—, un botànic que recorre la zona del mediterrani, un biòleg, i fins i tot una psicòloga, el rol de la qual és cuidar el benestar tant de l’equip com dels comensals. Això els permet recuperar receptaris antics i transformar-los en propostes contemporànies, amb sensibilitat i coneixement. La intel·ligència artificial s’incorpora com a eina per fer més impactant l’experiència —per exemple, mitjançant unes ulleres que augmenten la percepció en tastar un bombó de cacau—, però és el factor humà el que continua marcant la diferència. Roca va recordar que no hi ha animal més perillós que una persona amb gana en un restaurant, al·ludint a la complexitat de gestionar les emocions dels clients.
Per això, conèixer els ritmes culturals —com el d’un comensal alemany que pot preferir un àpat lent i pausat, enfront del nerviosisme davant l’espera de molts espanyols— també forma part del treball emocional del restaurant. «Nosaltres passem per les taules quan han acabat. Sortim perquè estem segurs que el que fem està bé. Si no, no sortiríem», va afirmar amb la humilitat i la convicció de qui entén que l’experiència gastronòmica comença a la cuina, però es completa en la relació amb les persones.
Adaptar-se i créixer: la clau està en l’actitud
Un dels punts més potents de la xerrada va ser la reflexió d’Oriol Alba, Secretari General de la CECOT, sobre com la innovació no ve només de les màquines, sinó de la nostra actitud davant d’elles. La clau per adaptar-nos a l’era de la intel·ligència artificial no està en ser passius ni resistir-nos al canvi, sinó en trobar les persones dins de les nostres empreses que puguin ser els agents d’aquest canvi.
«La innovació neix de l’actitud i la productivitat; no apareix si et quedes assegut esperant. Cal identificar quin és el cor del teu negoci, detectar aquestes persones dins de l’equip que poden impulsar el canvi, alliberar-los temps i plantejar-los reptes: que busquin, que investiguin en el seu sector. I, per descomptat, apostar per la formació contínua, perquè el que aprenem avui pot quedar obsolet demà.»
ORIOL ALBA
Aquest punt és clau perquè, tot i que la tecnologia pot millorar molts aspectes de les nostres vides i treballs, si no tenim una actitud proactiva i disposada a l’aprenentatge constant, podem quedar-nos enrere. En lloc de ser un obstacle, la IA pot ser la porta cap a un futur més eficient, més creatiu i, sobretot, més humà.
Un futur en què la intel·ligència artificial i la humanitat coexisteixen
En acabar la xerrada a la Fundació Tàpies, ens vam quedar amb una reflexió profunda: la intel·ligència artificial no és aquí per reemplaçar-nos, sinó per ajudar-nos a fer el que millor sabem fer com a éssers humans: crear, connectar i aportar valor. La IA és només una eina, però el veritable poder rau en nosaltres: en la nostra capacitat d’adaptar-nos, d’aprendre, d’innovar.
La clau està en usar la IA de manera ètica i reflexiva. Necessitem aprendre a usar-la de forma que ens beneficiï com a individus i com a societat, sense perdre de vista el que realment ens fa humans. La tecnologia està avançant a passos agegantats, i nosaltres hem de seguir el ritme amb actitud d’adaptació i creativitat.
En aquest context, les oportunitats que s’obren davant nostre són infinites. En lloc de témer-la, hem d’abraçar la IA com un aliat que ens ajuda a crear un futur més eficient, més creatiu i, sobretot, més humà.
A nivell personal…
Em quedo amb una idea clara després d’aquesta xerrada: la intel·ligència artificial és una eina poderosa que ha arribat per simplificar-nos la vida, especialment en un moment en què estem dedicant molt del nostre temps a tasques repetitives i a la gestió d’informació. Però vull remarcar alguna cosa important: la IA no reemplaça la creativitat ni la intuïció humana, aquestes són qualitats que continuen sent essencials i que la IA mai podrà replicar.
El que la intel·ligència artificial ens ofereix és temps: temps que podem usar per fer el que realment importa, per centrar-nos en el que ens apassiona i ens fa únics. És un impuls perquè puguem dedicar-nos al que de veritat marca la diferència, mentre deixem que la IA s’encarregui d’aquestes tasques més repetitives o que requereixen una gran quantitat de temps.
I, és clar, és important afegir que aquest article ha estat creat amb l’ajuda de la intel·ligència artificial 🙂, però també amb els meus apunts i reflexions personals que van sorgir durant la xerrada a la Fundació Tàpies. La IA no ho fa tot per si sola, és una eina que potencia les nostres idees i les posa en acció, però la humanitat i l’enfocament personal continuen sent els elements que marquen la diferència.
